LA RESISTENCIA de ERNESTO SABATO.

“La resistencia” ens transmet la sensació d’estar vivint un temps terminal. A les seves pàgines hi trobem un diagnòstic afinadíssim de la nostra cultura, la moderna, l’occidental. Sabato descriu una manera de viure i una manera de ser que es troben a les acaballes. El subtítol: “una reflexión contra la globalización, la clonación, la masificación”, conforma gran part de la trama d’aquest petit assaig. Però, travessant aquesta visió de fi del món que ens transmet “La resistencia”, hi trobem també la possibilitat de crear quelcom nou; la fe en la vida humana i en la seva capacitat de resistir aquest embat; la urgència d’actuar enmig del passatge decisiu de la història que ens ha tocat viure. Un moment que l’autor compara amb el pas de la Roma imperial al feudalisme, o de l’Edat Mitjana al capitalisme. A nosaltres, que tenim els peus sobre un trespol que trontolla, Sabato ens incita a crear, a crear-nos de bell nou. Malgrat el teló de fons sigui l’amarg declivi d’una manera de viure, o precisament per això. I aquesta incitació es vesteix, sense cap dubte, amb l’encisadora manera d’escriure d’aquest gran novel·lista.